Incendis d’hivern

Un estudiós dels incendis acostumava a acabar les seves ponències amb una imatge on es veia un bosc nevat i, en primer terme, un cartell que deia: Perill d’incendi. Aprofitava aquesta imatge per explicar que l’òptima política preventiva per reduir el risc d’incendi s’ha de dur a terme abans que arribi l’eixut estival i, per tant, al llarg dels mesos hivernals. Malauradament, aquest hivern els bombers han de dedicar-se a lluitar contra el foc. En una setmana s’han cremat unes 1200 ha a les serres pirinenques en diferents  localitats i al voltant de 400 ha en el massís de l’Ardenya.

Les principals causes d’aquest episodi de focs cal cercar-les en prolongada sequera que patim, la baixa humitat i el fort vent. Anem per parts. L’escassetat de precipitacions ve de lluny, però aquesta tardor i hivern han estat particularment eixuts. Per exemple, el desembre del 2011 només va ploure un 5% del que és normal, al gener només van caure un 20% de les precipitacions mitjanes i al febrer les precipitacions van ser només un 10%  de la mitjana climàtica. Alguns meteoròlegs comenten que ens trobem davant d’una de les sequeres més greus del que portem de segle. El principal causant d’aquesta situació és que el temps anticiclònic ha estat el predominant en els darrers mesos i en diverses ocasions hem estat afectats per anticiclons que ens han portat aire fred siberià acompanyat de fortes ventades del nord. Per exemple, aquesta setmana la tramuntana que ha afectat l’Empordà ha generat cops de vent que han superat els 90 km/hora. En conclusió, la manca de pluges i els continus vents del nord han provocat que la vegetació visqui una situació d’estrés hídric molt delicada que la fa molt vulnerable.

L’escassetat d’aigua, en un escenari de canvi climàtic on cal ubicar tot el que succeeix, ens situa davant d’una primavera i un estiu que ens pot portar a viure un altre any catastròfic en incendis. Cal no oblidar que encara hi ha zones boscoses que tenen una gran quantitat d’arbres caiguts de les nevades de fa dos anys i que els boscos segueixen augmentant en superfície i volum. Segons dades del CREAF, entre 1989-90 a 2000-01 el volum de fusta al bosc (volum amb escorça) ha augmentat un 35%, és a dir un augment mitjà de 2,12 Mm3/any. En el mateix període els aprofitaments han representat un 0,78Mm3/any.

Les consideracions que hem interioritzar de cara als propers mesos són que caldrà extremar les mesures preventives respecte l’ús del foc, tal com ja s’està fent i difondre entre la població la necessitat d’extremar les conductes a l’entorn dels boscos.

A llarg termini s’imposa una reflexió més contundent vers l’ús i la gestió de l’aigua, així com la necessitat de realitzar de forma continuada una gestió preventiva de les masses boscoses per reduir el risc d’incendi.

Després del foc torna la vida