Els arbres del diàleg

Des de temps reculats, els arbres isolats que han desenvolupat una esplèndida capçada han esdevingut, fàcilment, un lloc de repòs, de refugi o de trobada, sobretot quan se situen al peu d’un camí, al costat de les esglésies o al bell mig d’una plaça de poble. Ocasionalment, l’ombra dels “grans” arbres pren un rang que depassa el de ser un simple espai de trobada i esdevé l’indret on es troben els representants oficials de pobles o aquells que tenen litigis pendents per debatre.  Il•lustrem aquest simbolisme en els exemples que segueixen.

El primer fa referència al municipi de Mollet del Vallès. En el procés de redacció de la primera monografia local del municipi, els historiadors van localitzar un document del segle XVI que esmentava que el “Consell Municipal” que aglutinava els pobles de Mollet, Gallecs i Parets es reunia sota els roures d’en Manent, (Imatge 1) els quals ja no existeixen però que es creu que se situaven a prop de l’actual masia de can Ros. Per aquest motiu, l’any 1993 en celebrar-se el mil•lenari del primer document on s’esmentava Mollet, es va plantar el roure del mil•lenari en el parc de can Mulà i, en ocasions especials, el plenari de la ciutat es reuneix a redós de l’esmentat arbre (Fotografia 1)

Els roures d'en Manent era l'indret on es reunia el Consell municipal de Mollet, Gallecs i Parets. Font: Gordi,J Valaginés;J. (coord) (1993): Moledo-Mollet, Ed. Ajuntament de Mollet del Vallès.

Fotografia 1. Ple municipal de l'Ajuntament de Mollet del Vallès celebrat l'11 de setembre de 1993. Font: Ajuntament de Mollet del Vallès.

Segons Svetlana Dingarac, participant d’un taller celebrat la tardor del 2011 a Alemanya, dedicat a l’estudi dels valors espirituals dels espais naturals protegits d’Europa, a Eslovènia hi ha til•lers plantats al costat de les esglésies o en el centre dels pobles que són veritables llocs de trobada ja que la població organitza reunions veïnals o festes locals sota la seva capçada. Per tant, a sota de l’arbre es parla, es discuteix i, en ocasions especials, també es balla i canta. A vegades les pedres que hi ha sota la capçada dels vells til•lers són els seients dels representants de cada poble, sobretot quan l’arbre esdevé lloc de trobada d’entitats locals.

A l’Àfrica Central, algunes comunitats posseeixen l’anomena’t arbre del diàleg o arbre de les paraules. És un arbre a sota del qual solen aplegar-s’hi  les persones que tenen un enfrontament o litigi per intentar resoldre’l a redós de la força benefactora de l’arbre.

En darrer lloc esmentaré el “roure del pelegrí” que se situa abans d’arribar a Rabanal del Camino (província de Lleó) i que esdevé un punt d’aturada quasi obligatòria per tal de gaudir de la seva generosa capçada així com de les ofrenes que els pelegrins depositen al seu peu (Fotografia 2 i 3)

Qui sap ! Potser convindria retornar a aquestes tradicions ancestrals i davant de litigis i enfrontaments cercar la saviesa dels arbres i  deixar-nos-en amarar, tot conversant, debatent,discutint..

Fotografia 2. Roure del pelegrí

Fotografia 3. Creu de fusta deixada al peu del tronc.