Reflexions sobre incendis i paisatge des de la serra de Castelltallat

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre i amb motiu de l’Any Internacional dels Boscos el Centre de la Propietat Forestal ha organitzat unes interessants  jornades titulades:” 20 anys de planificació forestal. Per una valorització de la gestió multifuncional”. El primer dia es va fer una visita, al llarg del matí, a la serra de Castelltallat que té el trist interès de d’haver estat punt d’inici dels grans incendis de la Catalunya Central del 1994 i 1998.

En una de les aturades, el senyor Asier Larrañaga dels Bombers de la Generalitat de Catalunya va esmentar algunes de les característiques d’aquells focs. Com que van afectar masses de pinassa ben desenvolupes, l’alçada del front de les flames va sobrepassar els 40 m i  la propagació va ser molt ràpida ja que en dos dies es va cremar el 80% de la superfície forestal. Davant d’aquestes magnituds l’afirmació del senyor Asier va ser molt contundent:no hi ha mitjans tècnics per poder fer front a un gran incendi d’aquestes característiques. Ara bé, la frase que em va fer pensar més és: el que cal decidir és com volem que es cremi el nostre paisatge !

Serra de Castelltallat

Al meu entendre, aquesta afirmació és d’un gran interès. Per dos motius. El primer és que tots els boscos mediterranis tard o aviat s’acabaran cremant i que fins i tot l’èxit d’algunes campanyes d’estiu pot ser l’avantsala d’un gran incendi. Per tant, cal foragitar la idea del risc zero i entendre que el foc sempre serà present, en major o menor mesura, entre nosaltres. La segona raó parteix del fet  que existeixen diferents nivells d’afectació del foc. Actualment la major part dels incendis deixen una petjada severa sobre la vegetació, fet que dificulta la regeneració de la coberta forestal.

Per tant, el repte no és evitar els incendis sinó que la seva afectació sobre el territori i la vegetació sigui menor. Com fer-ho ? Tot i respondre aquesta pregunta seria molt llarg, vull relacionar tres idees sortides dels ponents de la sortida per la serra de Castelltallat:

1.     Cal promoure l’existència d’espais oberts en els punts estratègics de la propagació del foc, que en ocasions se situen en fons de valls o en cruïlles de barrancs.

2.     Cal promoure una gestió forestal dedicada a la reducció del combustible en altres punts estratègics per tal de fer reduir la intensitat del foc a partir d’aclarides, estassades, pastoreig o cremes controlades.

3.     El futur passa, en certs massissos i muntanyes, per construir un territori més resistent a les envestides del foc.

Regenració d'una pineda de pinassa