A mitjans del segle XIX, el 30% de la superfície d'Etiòpia estava coberta per boscos. Avui no arriba al 4%, degut a les tales fetes per conrear i per abastir-se de llenya per cuinar. Gran part del nord del país està desproveït d'arbres, si exceptuem les plantacions d'eucaliptus.
Però de vegades es troben petits boscos de vegetació natural que resisteixen enmig d'un paisatge semidesèrtic, i sovint això és perquè està prohibit talar-los. Però no els protegeix la llei, sinó la religió.
Al nord d'Etiòpia és moralment reprovable tallar els arbres que creixen al voltant de les esglésies ortodoxes, i això ha permès mantenir petits boscos que si no fos per la protecció religiosa avui dia no existirien.
El bosc de Yimrihane és un exemple espectacular. Envolta l'església del mateix nom, construïda sota una balma, a 2600 metres d'altitud. Les seves 50 hectàrees formen un bosc vell de Juniperus procera d'alçades (fins a 30 metres) que ens resulten increïbles pels que coneixem els Juniperus (ginebrons) mediterranis. El sotabosc és gairebé inexistent, degut a la poca llum que entra i a la sobrepastura.
Interior del bosc de Yimrihane. Autor: Lluís Dantart |
Panoràmica del bosc de Yimrihane |
El fet de tractar-se del bosc natural més extens en molts quilòmetres a la rodona fa que moltes espècies d'aus nidifiquin o es refugiïn als seus grans arbres. Hem trobat nius de grans àguiles i diverses rapinyaires nocturnes, com el xot o el gamarús africà.
L'església i el bosc de Yimrihane es pot visitar des de la ciutat de Lalibela, fent un trajecte d'unes dues hores en 4x4 o una ruta d'unes 6 hores a peu o dalt d'un burro.
Trobareu més informació sobre la biodiversitat d'aquesta zona al llibre “The Abune Yosef Massif”, que podeu descarregar a
Deli Saavedra
Doctor en biologia i consultor ambiental
deli@solucionat.catEl poblat de Yimrihane. Autor: Lluís Dantart |
El mussol africà Strix woofordii |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada