dimarts, 30 d’agost del 2011

L’arbre del pecat o del coneixement del bé i el mal


Possiblement una de les escenes més representades en l’art sigui l’expulsió del paradís d’Adam i Eva després de menjar la fruita prohibida. En primer lloc analitzarem el text del Gènesi i posteriorment el mite de les pomer de les pomes d’or del món clàssic i em traurem les oportunes conclusions.

Podem començar revisant que diu el Gènesi (Gn 3,1-14) i, ràpidament, ens adonarem que l’arbre situat al bell mig del paradís és anomenat l’arbre del coneixement del bé i del mal. Aquest arbre també s’esmenta com l’arbre de la serp o l’arbre del pecat ja que sota aquest arbre l’home i la dona prenen consciència del seu nou estat de nuesa no només material sinó també espiritual després d’haver tastat el fruit prohibit. Si llegiu el fragment del Gènesi us adonareu que no s’esmenta cap espècie concreta d’arbre. En canvi, quan es parla que l’home i la dona van cobrir la seva nuesa van fer-ho amb fulles de figuera. Amb el pas del temps i com que en llatí la pomera s’anomenava malus es va associar aquest arbre com a arbre del coneixement del bé i del mal i la poma com a fruita prohibida.

“La serp era el més astut de tots els animals salvatges que el Déu havia fet. Digué, a la dona:
-Així, Déu  ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona li respongué:
-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
 La serp replica a la dona:
-“I ca, no moriríeu pas!  Déu sap prou que el dia que en mengeu, se us obriran els ulls i seríeu com els àngels, que coneixen el bé i el mal”.
La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement que donava gust de mirar-se’l i era temptador per adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menja. En donà   també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. I cosiren fulles de figuera i se'n feren faldars.
Sentiren  els passos del Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda,i l’home i la seva dona s’ amagaren  entremig dels arbres del jardí, perquè Déu no els veiés.
Però Déu cridà l'home:
-On ets?
Ell  va respondre:
-He sentit els vostres passos al jardí , he tingut por  i m'he amagat perquè vaig nu.
Li replicà:
-I qui t'ha fet saber que anaves nu? Que potser has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
L'home respongué :
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
 Llavors Déu va dir a la dona:
-Què  has fet?
La dona va respondre:
-La serp m'ha convençut que en menges
Ceràmica grega on apareix el pomer de les pomes d'or custodiat per la serp Ladon i vigilat per les Hesperides. A la imatge de sota observarem una pintura romàmica que explica la tamptació d'Eva per la serpent.


En el món clàssic el fruit de la pomera ha estat un dels més preuats i generador d’importants litigis i conflictes. Sobre la taula dels Déus de l’Olimp va ser llençada una poma d’or per portava la inscripció: “per a la més bella”. En veure la poma, Hera, esposa de Zeus i Atenea, la deesa de la saviesa i Afrodita, la deesa de l’amor van iniciar una baralla per la seva possessió. Zeus, pare dels déus i de les persones, va decidir que fos un mortal, Paris, qui resolgués el litigi. Malgrat els diferents oferiments que les dees van fer a Paris, aquest finalment va donar la poma d’or a Afrodita.

També podem parlar parlar del pomer de les pomes d’or el qual és també anomenat “l’arbre de la immortalitat” el qual es trobava al jardí mitològic de les Hespèrides i que estava custodiat per la serp Ladon. Aquest arbre era el regal de noces que Gea (Terra) havia fet durant l’enllaç de Zeus i Hera. Una de les imatges de la mitologia grega relacionada amb aquest arbre és l’oferiment, per una Hespèrida,  d’una poma d’or a Heracles com a recompensa per haver superat els dotze treballs.

Podem concloure i ens adonarem, fàcilment, que la utilització de la pomera com a l’arbre del pecat en la iconografia cristiana està clarament relacionada amb la imatge clàssica del pomer de les pomes d’or. Només cal tenir present que el mot clàssic prové de la paraula llatina classicus que era el mot que denominava  la primera infanteria de la legió romana, els quals eren els primers en entrar en combat. Per tant, en aquest cas com en altres primer cal cercar els orígens en el món clàssic per poder il·luminar millor les connexions i capir-ho millor.

diumenge, 14 d’agost del 2011

El jardí de Giverny

Aquest estiu s’ha fet realitat un dels meus somnis: visitar, en companyia de la meva dona i els nostres amics Jaume i Maite, el jardí on va viure i treballar Claude Monet, el pare de l’impressionisme. En realitat es tracta de la casa i del jardí restaurats - que es van inaugurar el 1980- on havia viscut el pintor amb els seus. Els hereus, posteriorment, cediren casa i jardí a l’Acadèmia de Belles Arts i es creà  la Fundació Claude Monet que gestiona l’espai (www.fondations-monet.com ) i que té com a objectiu bàsic la difusió de la vida i obra del gran pintor. El complex que es visita inclou també el taller on treballava.

El jardí resta dividit en dos àmbits principals: l’espai de les flors i els arbres fruiters i l’estany envoltat d’arbres de ribera. El primer àmbit  quedà organitzat en  parterres farcits  d’una gran varietat de flors: rosers, gladiols, azalees, glicines, margarides, marcòlics... Es tracta d’un espai molt geomètric on els camins de grava estableixen una sèrie de cossos rectangulars que combinen flors i arbres fruiters als marges i als angles. Passejar per entre aquests parterres és submergir-te en un embriagador caminar ple de perfums, colors vius i amb poques ombres i molt de sol. El jardí dels estanys és tota una altra cosa: és  un lloc ple d’ombres regalades pels grans arbres de ribera que envolten els canals i els estanys. En aquest àmbit és on gaudireu d’algunes de les imatges més conegudes que el pintor va immortalitzar en els seus quadres, tals i com: el pont japonès i, especialment, els meravellosos nenúfars  nedant  sobre l’estany  els quals van generar la sèrie pictòrica de les Nympheas. La presència abundosa de l’aigua ha permès el desenvolupament d’uns arbres de ribera de dimensions espectaculars, com els salzes blancs, els freixes, els pollancres, els verns i algun til·ler perdut enmig de la frondositat.

Parterres de flors
L'estany
Un espai de gran interès per comprendre l’obra del pintor, és la casa on va viure entre el 1883 i el 1926. El primer que ens sobtarà és la gran quantitat de gravats japonesos- anomenats ukiyo-e - que retraten escenes de la vida quotidiana japonesa o paisatges del Japó rural del segle XIX magníficament plasmats  pels grans artistes del segle XIX com Hokusai i Hiroshige.  Aquesta estima pel món japonès té la seva repercussió en l’estructura del jardí de l’aigua i en gran part de l’obra pictòrica de Monet així com en la d’altres pintors com és el cas del mateix Vincent Van Gogh. En segon lloc, convé entretenir-se en el saló, el menjador i la cuina. Tres estances ben diferents, tant pel que fa als colors predominants com  a la decoració i a l’atmosfera que es respira.
El tercer espai d’interès de la visita és el taller del pintor avui reconvertit en botiga on podreu observar les reproduccions dels seus quadres i relacionar, ràpidament,  natura i art.

Visitar Giverny en un dia assolellat d’estiu és una delícia pels sentits i, a la vegada, una immersió en el  món de colors i perfums que va envoltar Claude Monet en les seves estades en aquest jardí prop del Sena i de Paris. Tanques els ulls en qualsevol dels racons del jardí i t’imagines en aquest indret el pintor davant del seu cavallet sentint la calor i gaudint de les formes que els nenúfars o les branques dels salzes i desmais generaven sobre l’aigua i si t’hi esforces un bell xic, podreu sentir la veu de la seva garrida dona que des de la finestra de la cuina que crida: Claude, a dinar !!!

La capçada d'un desmai
El jardí des de la finestra de la cuina